Antonio Vivaldi

Venècia, 1678; Viena, 1741

Antonio Lucio Vivaldi fou un nen de salut delicada, ja que patia una greu afecció asmàtica. Des de ben petit estudià música, primer amb el seu pare, que era violinista, i molt probablement, més endavant, amb el compositor i organista Giovanni Legrenzi. Als 25 anys és nomenat "mestre de violí" pel seu virtuosisme i comença a treballar com a professor en una escola per a nenes òrfenes o abandonades. El 1716, amb un prestigi consolidat com a violinista, és nomenat "mestre de concert" i comença una sèrie de gires per tot Itàlia, en les quals l'acompanya Anna Giraud, una jove soprano que ja no el deixarà fins a la seva mort. Fou coetani d'altres grans músics europeus com Johann Sebastian Bach, Georg F. Handel o Domenico Scarlatti. El seu legat és d'uns 600 concerts, 100 òperes i nombroses obres per a diversos instruments. Entre totes les seves obres, Les quatre estacions destaca per la bellesa d'uns sons que evoquen una passejada imaginària per la naturalesa. Actualment aquesta obra està considerada com un dels millors exemples de música instrumental barroca.